Estivill: "Dormir malament provoca depressió, angoixa i malalties cardiovasculars"

Un ratolí resisteix tres setmanes sense beure ni menjar. Però "si no pot dormir, es mor al cap d'una setmana".

"15 anysde treball nocturn suposen 5 anys menys de vida". No dormir correctament també té el seu preu. "Encara
no sabem les conseqüències del soroll ambiental,
però suposem que són importants".

Aquests van ser alguns dels arguments que va esgrimir el doctor Eduard Estivill per animar la Plataforma pel Civisme a lluitar pel seu dret al descans i a la salut. "No és un tema d'egoisme, sinó que hi ha constatacions científiques que aquest mal dormir pot afectar la vostra salut", va insistir. Concretament, dormir malament comporta fins un 40% més de risc de patir depressions, angoixa i malalties cardiovasculars.

Així de clar. No és cap broma. Els veïns necessitem descansar. Per raons de salut pública.

Des d'aquest blog, la Plataforma pel Civisme vol agrair novament el doctor Estivill la seva implicació i també les seves explicacions científiques.

La periodista vilanova Míriam de Lamo ha resumit la seva xerrada en un extens i detallat article publicat a la contraportada d'avui d'El Punt. Pel seu interès, el reproduïm tot seguit:

Quan el son és un somni

El doctor Eduard Estivill reconeix als veïns de la Geltrú els efectes negatius del «mal dormir» en la salut

MÍRIAM DE LAMO - Vilanova i la Geltrú
Un ratolí es mor al cap de set dies sense dormir, però resisteix tres setmanes si no beu aigua ni s'alimenta. Els infants que dormen malament són més irritables, i tenen fins i tot problemes de creixement. Cada quinze anys de treball nocturn resten cinc anys de vida. I dormir malament comporta depressions, angoixa i malalties cardiovasculars. Per tot això, «el son és bàsic per viure». Així ho va repetir una vegada rere l'altra el metge especialista en alteracions del son Eduard Estivill, dimecres a la tarda, a la plaça Lledoners de la Geltrú. Els veïns del barri van convidar Estivill a oferir una xerrada sobre la importància de dormir bé, una necessitat convertida en un somni desitjat per molts dels ciutadans que resideixen a la zona, que no descansen a causa del soroll que comporta l'oci nocturn.

Junt amb la temperatura i la llum, el soroll és un dels factors externs que incideixen en la qualitat del son. «Les petites influències del soroll no ens deixen entrar en un son profund», va explicar el metge. Aquest efecte provoca «microdesvetllaments» que impedeixen descansar. «El soroll ambiental repercutirà en el vostra son», va recalcar Estivill, que va apuntar que «cada vegada la gent és més conscient d'això, i vol un bon descans». «No es tracta d'egoisme, hi ha constatacions científiques», va explicar el metge.

Durant la fase denominada REM, el termini de temps en què el cervell descansa, «es guarden els conceptes que hem après durant el dia, descansem intel·lectualment». Per això és essencial dormir bé. I, per aconseguir-ho, no serveix anar-se'n al llit de dia, si durant la nit han faltat hores de son. «El cervell està programat perquè haguem de dormir de nit i estiguem desperts de dia», va explicar Eduard Estivill. La culpa és del rellotge biològic, que provoca que el cervell generi una substància anomenada «melatonina» quan es comença a fer de nit, i que convida a la son. Per això, «mai el son de dia serà de la mateixa qualitat que el que s'ha fet durant la nit».

Durant la xerrada, Estivill també va deixar clar que no sempre es necessiten les mateixes hores de son. «No dormim el mateix al llarg de la nostra vida», va apuntar el metge, tenint en compte que les persones grans dormen menys durant la nit, i necessiten «entre dos i tres petites migdiades durant el dia», perquè «es perd la capacitat de dormir seguit». Això és el que provoca més desvetllaments durant la nit, que a la vegada produeixen més son durant el dia.

Els medicaments per dormir «no són bons ni dolents», segons Estivill: «Tot dependrà de per què es donen.» «Hi ha causes que es poden tractar amb medicaments per solucionar el mal dormir, i hi ha causes que no», va assegurar. En aquest sentit, el metge va destacar que «per a la gran majoria de causes no calen els medicaments», i va desaprovar l'«automedicació» per solucionar el malson del «mal dormir».